Viatge a Islàndia

PN Jökulsárgljúfur: Detifoss, Selfoss, Vesturðalur i la Vall d'Asbyrgi

Sense massa presses, avui ens hem llevat a una hora més decent, hem esmorzat tranquilament i hem sortit de la granja passades les 9:30h. Qui s’imaginava el que ens esperava!!

Avui visitem el Parc Natural de Jökulsárgljúfur. Per arribar-hi des del llac Mývatn, hi ha dues opcions: agafar la F862 (que només és per a 4x4) o bé agafar la 864, per on hi poden circular tot tipus de cotxes. Doncs resulta que la carretera 864 està fatal, plena de pedres i bonys… segurament no la deuen haver anivellat mai. Per por de no punxar una roda, hem anat bastant lents, així que hem trigat 2 hores per arribar a la cascada Detifoss! Ha sigut mortal, però ha valgut la pena. La Ðetifoss és impresionant, i t’hi pots acostar tant com vulguis. Des de l’aparcament, cal baixar unes escales força empinades (que després s’han de pujar) i caminar una miqueta, com a molt 1 km.

Des de la Detifoss es pot anar caminant a una altra cascada ben diferent, però també molt xula: la Selfoss. El camí és d’1,5 km i bastant pla, així que és totalment recomanable! És curiós perquè érem ben pocs els que hi hem anat...

Al cap d’una hora i mitja de voltar per les cascades, hem tornat el cotxe i hem conduït fins a l’aparcament de la cascada Hafragilsfoss. No cal caminar per a veure-la, ja que es pot veure des de dalt del mateix aparcament. Hem optat per a dinar a un mirador, observant aquesta cascada, formada pel riu Jokulsa à Fjollum. Això sí que és vida! I estem pràcticament sols!

Des del mateix aparcament de la cascada Hafragilsfoss hi ha un caminet (molt curt) que porta a un altre mirador, des d’on es veu el canyó del riu glaciar Jokulsa à Fjollum. Aquest és un bon lloc per a difrutar de la tranquil·litat i les magnífiques vistes que l'entorn ens ofereix.

 

Després de dinar, hem agafat ànims per a seguir conduint per la carretera forestal en direcció nord, per desrés agafar la F862 i baixar fins a la vall de Vesturðalur (l’última zona de la carretera a la que es pot accedir amb un turisme).

A només 14 km de la carretera principal (que es fan llarguíssims perquè la carretera està fatal) hi trobem Hljódaklettar, que vol dir “Roques del eco”: són formacions basàltiques espectaculars.

 

 

 

 

Des de l’aparcament hi ha el caminet senyalitzat perfectament. Seguint el camí, s’arriba a la Kirkjan, una cova amb acumulacions basàltiques i creada de forma completament natural. La volta completa deuen ser uns 2km. 

 

Hem tornat a la carretera principal i hem agafat la carretera esfaltada que passa pel canyó d'Asbyrgi. És realment preciós! Des de l’aparcament es poden fer diferents rutes a peu. Una d'elles (la més senzilla) és caminar fins al llac Botnstjörn, envoltat de verd i ple d'ànecs; molt maco. Una altra possibilitat, molt recomanable, és pujar pel canyó i difrutar de la panoràmica des de la seva màxima altura.

Amb la intenció de veure foques, hem pujat cap al nord de l’illa, fins al far de Kópasker. No n’hem vist, però hem disfrutat d’un paisatge preciós, amb una tranquil·litat increïble… per aquí no hi ha turistes. El cel està despejat, són les 19:30h i sembla que siguin les 12h del migdia!

 

 

 

 

Al arribar a la granja, hem sopat i hem vist la primera posta de sol des que estem a Islàndia! Ens hem quedat desperts fins les 00h mirant el cel a l’horitzó, de color vermell i verd… preciós. Suposo que això és “el sol de mitja nit”.

La granja 459 no és de les millors de les que hem estat fins al moment, però no hem estat malament. Hem tingut mala sort perquè hem coincidit amb un grup de 20 italians que (almenys les dones) tenien sempre l'únic lavabo ocupat... Pel que veig, actualment aquesta granja ja no forma part de la cadena Icelandic Farm Holidays.